Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

El cohabitatge, un model d’èxit a Europa

27/09/2018 - 11:56

Habitatge. Experts de diversos països han intercanviat experiències sobre la popularització de l’habitatge cooperatiu en una trobada organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i la xarxa ‘European Federation for Living’

El cohabitatge és una alternativa viable i no especulativa que permet impulsar l’habitatge assequible a les ciutats. Per això aquest model és cada vegada més popular a Europa, segons van mostrar els experts que es van reunir ahir, 26 de setembre, en una trobada organitzada  per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) la xarxa ‘European Federation for Living’ (EFL).

La trobada, celebrada a Barcelona, va comptar amb la participació de responsables municipals, membres de la xarxa EFL (formada per promotors públics i privats d’habitatge assequible a Europa), arquitectes i representants de les entitats de l’àmbit de l’habitatge cooperatiu a Barcelona.

El debat es va centrar en el cohabitatge, un model d’accés a l’habitatge que està promovent l’Ajuntament de Barcelona i que permet als membres d’una cooperativa de veïns i veïnes viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli i a un preu inferior al del mercat.

 

L’experiència incipient de Barcelona

El regidor d’Habitatge i Rehabilitació, Josep Maria Montaner, va subratllar durant l’acte que Barcelona té “un gran problema” amb l’habitatge perquè el seu parc públic “no arriba al 2% del total”. Per això, el consistori ha posat en marxa diverses mesures per ampliar-lo, com ara la implantació del cohabitatge a la ciutat.

Actualment hi ha sis promocions d’habitatge cooperatiu en marxa. Dues d’elles, situades als districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, s’estan a punt de finalitzar. Per la seva banda, la construcció dels quatre projectes restants s’iniciarà properament. A més, hi ha altres solars en preparació que es dedicaran a projectes de cohabitatge.

Segons el regidor, aquest model és “molt interessant” per a la ciutat perquè proporciona una alternativa d’habitatge assequible, digna i de llarg termini per als veïns. Alhora, promou l’autogestió de les cooperatives i l’enfortiment del teixit associatiu, permet mantenir la propietat pública dels terrenys on es construeix i prevé l’especulació.

 

La Taula d’Habitatge Cooperatiu

En la jornada celebrada ahir també es va presentar la Taula d’Habitatge Cooperatiu de Barcelona, una entitat que està formada per representants del món de les finances cooperatives i ètiques, les cooperatives d’habitatge i les organitzacions socials sense ànim de lucre, tal i com va explicar una de les seves representants, Justyna Piruta.

L’entitat es va crear per iniciativa de l’Ajuntament com a òrgan consultiu i participatiu i és el fòrum on es debaten les polítiques que es duen a terme des del Govern municipal per promocionar el cohabitatge a la ciutat.

 

Un fenomen en creixement

El cohabitatge és un model en creixement a Europa, segons el professor de la Universitat de Birmingham (Regne Unit) David Mullins, que ha analitzat aquest fenomen. “Fa alguns anys ens vam adonar que alguna cosa s’estava movent: cohabitatge, cooperatives de veïns, autoconstrucció…”, va explicar.

Per això va decidir estudiar els motius d’aquest creixement. La seva conclusió és que, a banda de la crisi econòmica, altres factors han impulsat aquest model, com ara la necessitat de la població i les administracions de trobar alternatives d’habitatge assequible i la relativa popularització dels models de vida col·lectius.

 

Oportunitats a nivell europeu

A la trobada també es va parlar de la primera entitat creada per promoure l’habitatge cooperatiu a escala europea, anomenada ‘Living in Metropolises’ (LiM) i impulsada per 37 organitzacions d’Àustria, Països Baixos, França i Alemanya.

Segons Alexander Stöckl, membre d’una de les entitats que han liderat la formació de LiM,  aquesta xarxa intentarà captar nous membres entre les cooperatives d’habitatge de tot Europa per buscar oportunitats de col·laboració.

De moment, la plataforma ja ha posat en marxa un projecte de construcció a Berlin, però la seva intenció és impulsar iniciatives de cohabitatge a tot Europa.

 

Un operador publico-privat

Per la seva banda, el gerent d’Habitatge de Barcelona, Javier Burón, va explicar un altre projecte que contribuirà a reforçar el parc d’habitatge assequible de la ciutat: Metròpolis Habitatge, una entitat publico-privada que han impulsat L’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per construir habitatge de lloguer assequible.

L’objectiu d’ambdues administracions és arribar a un acord amb un soci privat per construir conjuntament entre 3.000 i 4.500 nous habitatges amb preus per sota dels del mercat. “La intenció és que Metròpolis Habitatge estigui totalment formada al llarg del primer trimestre de l’any vinent”, va declarar Burón.

Segons el gerent d’Habitatge, les localitats de l’entorn de Barcelona tenen problemes semblants. Per aquest motiu, va concloure, “si el problema és metropolità, la solució ha de ser metropolitana”.

Comparteix aquest contingut