Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Ciutats contra la gentrificació

19/07/2018 - 16:09

Conversa al voltant dels reptes socials i urbans entre la sociòloga de la Universitat de Colúmbia Saskia Sassen i l’alcaldessa, Ada Colau.

Saskia Sassen: “Un edifici buit és més rendible que un d’ocupat.”

“A Manhattan hi ha molts edificis, torres luxoses d’alta qualitat, però buides. I no és que als inversors els hagi anat malament, és que hem arribat a un punt en què un edifici buit pot ser més rendible que un d’ocupat.” Amb aquesta anècdota, la sociòloga Saskia Sassen va assenyalar una de les conseqüències de la conversió de l’habitatge en un bé d’inversió, lluny de complir la funció social.

El diàleg entre l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la sociòloga holandesa resident a Nova York va girar al voltant de les causes i les conseqüències de l’especulació, del fet que el dret a l’habitatge està en perill i de la falta d’adequació dels marcs legals estatals per combatre bombolles immobiliàries.

La lluita per la ciutat

Ada Colau: “Parlar de gentrificació és parlar de qui són les ciutats.”

“Quan parlem de gentrificació, ens referim a qui pertanyen les ciutats, qui mana a les ciutats. O, dit en positiu, parlem del dret a la ciutat.” L’alcaldessa va plantejar en el diàleg la disjuntiva entre una ciutat per especular-hi i fer-hi negoci o una ciutat per viure-hi.

És en aquest context que s’utilitza la paraula gentrificació per referir-se a l’encariment de l’habitatge, a l’expulsió de veïns i veïnes del barri i a la destrucció consegüent del teixit social.

“Autopistes per als especuladors”

Ada Colau: “Tenim un estat que no ho veu o que no ho vol veure.”

Són les administracions locals les que assumeixen les conseqüències de la gentrificació i la falta d’habitatge accessible. En canvi, els marcs legals sovint són competència estatal. A l’Estat espanyol, per exemple, la Llei d’arrendaments urbans limita a tres anys la durada mínima d’un contracte de lloguer i no preveu cap mecanisme per regular-ne el preu.

Aquesta situació fa que, per una sèrie de factors com una demanda alta, les restriccions del mercat de compravenda d’habitatge i la precarització laboral i una baixada del poder adquisitiu des de l’esclat de la crisi el 2008, els preus del lloguer puguin pujar desmesuradament en comparació amb la renda disponible de la gent que viu a la ciutat.

Alhora, també són competència de l’Estat polítiques d’exempcions fiscals per a les anomenades socimis, societats d’inversió immobiliària que s’aprofiten de l’habitatge com a bé per fer-hi un negoci rendible i segur.

És sobre la base d’això que l’alcaldessa va responsabilitzar l’Estat de posar “autopistes i aeroports per als especuladors”. “Jo no sé si l’Estat no ho veu o no ho vol veure, perquè és bastant evident”, va respondre a Sassen després que l’acadèmica cités els mateixos problemes, però de la ciutat de Nova York.

Ciutats globals, reptes comuns

Nova York i Barcelona són dues de les ciutats que s’han unit en la declaració Cities for Adequate Housing (“Ciutats per un habitatge adequat”), presentada a les Nacions Unides per reclamar més competències, més recursos i la cooperació entre ciutats per afrontar, amb estratègies compartides, reptes comuns a les ciutats globals.

La declaració, signada per una dotzena de ciutats més d’arreu del món, es pot consultar al web www.citiesforhousing.org.

Una de les respostes a la manca d’habitatge accessible és, per exemple, oferir part de les noves promocions immobiliàries a preus protegits. Aquesta mesura, que es practica a Nova York des de fa anys, s’ha aprovat inicialment a Barcelona i s’està estudiant en altres ciutats, com Montreal.

Solucions innovadores

Ada Colau: “Ens hi juguem la ciutat, hem de pensar solucions noves.”

Ada Colau i Saskia Sassen, en la conversa mantinguda el 5 de maig, fan referència a la pressió i l’organització populars per recuperar el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. L’alcaldessa, per la seva banda, va animar tots els agents socials, veïns, acadèmia i món cultural a imaginar solucions dins el nou marc mental que ha generat la pressió especulativa.

Saskia Sassen: “La ciutat és el lloc on els que no tenen poder poden alçar-se.”

En el mateix sentit, però des d’una òptica activista, Sassen veu les ciutats com els espais on sempre restarà la possibilitat d’organitzar-se, alçar-se i reivindicar un dret a la ciutat i un dret a l’habitatge, que són la base dels drets humans i una condició indispensable d’uns serveis bàsics garantits i d’una qualitat de vida digna.

Comparteix aquest contingut