Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Cities for Adequate Housing: aliança mundial de ciutats pel dret a l’habitatge

16/07/2018 - 20:03

Ajuntament. L’alcaldessa, Ada Colau, ha presentat la declaració municipalista a la seu de les Nacions Unides, a Nova York.

El dret a l’habitatge digne i adequat i el dret a la ciutat són la base dels drets humans i els serveis bàsics per a totes les persones. Sense veïns i veïnes no hi ha ciutat, i sense un habitatge digne en un entorn i barri adequats és impossible garantir la qualitat de vida de les persones. Amb aquestes premisses, ciutats globals d’arreu del món han fet sentir la seva veu a la seu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Les ciutats globals han reclamat als representants dels estats a les Nacions Unides que escoltin les seves demandes i els donin suport amb més eines per lluitar contra l’expulsió dels veïns i les veïnes dels centres urbans a causa de la gentrificació i l’especulació immobiliària.

L’alcaldessa de Barcelona, que també és vicepresidenta de la xarxa Ciutats i Governs Locals Units (UCLG, per la denominació anglesa), ha presentat aquesta tarda la declaració “Ciutats per un habitatge adequat” a la seu de l’ONU a Nova York, un document signat per grans ciutats globals com Amsterdam, Barcelona, Berlín, Durban, Lisboa, Londres, Mèxic DF, Montreal, Montevideo, Nova York, París i Seül i amb el suport de diverses entitats i personalitats vinculades al dret a l’habitatge.

Garantir l’accés a una llar digna és un repte local d’impacte global que en condicions de mancança de finançament i d’habitatges assequibles i de desregulació del mercat suposen una càrrega per als barris i les ciutats. El trencament dels teixits veïnals s’aguditza amb la gentrificació i la proliferació de pisos turístics, que augmenten les desigualtats a l’hora d’aconseguir i mantenir un habitatge.

La declaració “Ciutats per un habitatge adequat” es concreta en les demandes dels governs locals per ampliar recursos i competències per defensar el dret a l’habitatge i a la ciutat.

Més control sobre l’especulació i el mercat immobiliari

Per combatre de manera efectiva l’especulació i la desregulació del mercat immobiliari, les ciutats reclamen més competències jurídiques i fiscals per protegir els veïns i les veïnes. La regulació ha d’incloure mesures per garantir el lloguer assequible i la protecció dels inquilins i les inquilines davant les bombolles especulatives. A més, els governs locals exigeixen mesures tant per fer reserves d’habitatge assequible com per mobilitzar llars buides i en condicions precàries.

Més habitatge públic i coproduït

Els governs municipals demanen el creixement del parc d’habitatge públic, que només és possible amb l’ampliació dels recursos i la inversió dels estats. L’emergència habitacional requereix solucions que garanteixin la igualtat en l’accés i l’ús d’una llar adequada i alternatives innovadores, més justes, sostenibles, àgils i econòmicament eficients. Alhora, l’habitatge públic assequible ha de tenir una distribució equilibrada entre tots els barris per combatre la segregació socioespacial i alleujar la tensió entre el centre i la perifèria.

La promoció de l’habitatge assequible també exigeix impulsar solucions mixtes, que integrin el teixit productiu i social de les ciutats per al desenvolupament de projectes habitacionals de coproducció. D’una banda, les subvencions i les exempcions fiscals estimulen la construcció d’habitatges alternatius i adaptats a les particularitats de cada ciutat, un model d’habitatge que cerca la cooperació i la creació d’operadors publicoprivats. D’altra banda, s’ha de potenciar la col·laboració amb organitzacions no governamentals i la participació, l’autogestió i l’apoderament dels habitants.

Una ciutat compacta, mixta i inclusiva

El model d’habitatge adequat s’estén a la planificació urbanística integral dels barris amb l’objectiu de construir ciutats mixtes, compactes i policèntriques que evitin la dependència del vehicle privat i que prioritzin la mobilitat dels vianants i el transport públic eficient.

L’objectiu final de la declaració és evidenciar la necessitat de l’aliança i la cooperació entre les ciutats i entre els governs municipals i els estats, per un front comú que transcendeixi els mandats i els localismes competitius i que s’encamini cap a una estratègia conjunta a llarg termini.

Dret a l’habitatge adequat

Un habitatge assequible, habitable i accessible ha de disposar de seguretat jurídica de tinença, serveis, materials, equipaments i infraestructures i adequació cultural. L’accés a un habitatge adequat està recollit com un dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, un dret humà fonamental per a totes les persones.

El model d’habitatge adequat requereix un canvi de mentalitat, tant dels estats com de les ciutats que pateixen en primera persona la gentrificació i l’especulació, un nou paradigma impulsat per iniciatives globals pel dret a l’habitatge com The Shift i que parteixen de les fites de la Nova Agenda Urbana d’Habitat III. Ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles són la millor fórmula per abordar el problema, una visió que comparteixen la xarxa de ciutats UCGL, l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans i la relatora especial de l’ONU sobre el dret a l’habitatge, Leilani Farha.

Aliança de ciutats globals

Les ciutats globals assumeixen el repte de garantir l’accés a l’habitatge com un desafiament que afecta tots els governs municipals i que requereix estratègies conjuntes i consensuades per fer-hi front. El diàleg mantingut amb ciutats com Londres, París, Nova York o Montreal en els darrers mesos ha fet possible apropar postures i compartir experiències en la lluita pel dret a l’habitatge. L’aliança de ciutats es concreta en la xarxa mundial UCGL, que impulsa i dona suport a la declaració “Ciutats per un habitatge adequat” i que articula un espai de debat i reflexió entre els governs municipals. És un debat necessari per donar una sola veu a les reivindicacions presentades avui a les Nacions Unides i per evidenciar la necessitat que els estats escoltin les ciutats en matèries com la defensa del dret a l’habitatge i del dret a la ciutat.

Comparteix aquest contingut