Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Cap a un 22@ més inclusiu, productiu i sostenible

30/09/2020 - 13:17

Urbanisme. El Govern municipal inicia la tramitació de la Modificació del Pla General Metropolità, treballat amb el grup municipal d’ERC, que defineix el full de ruta d’aquest àmbit de la ciutat i l’adapta a les necessitats i els reptes actuals

El Govern municipal inicia la tramitació de la Modificació del Pla General Metropolità, treballat amb el grup municipal d’ERC, que defineix el full de ruta d’aquest àmbit de la ciutat i l’adapta a les necessitats i els reptes actuals

Es tracta d’un document clau per posar al dia el 22@ i potenciar-ne la transformació urbana i el seu paper com a motor econòmic de Barcelona. Recull tota la feina feta des del mandat passat i els criteris sorgits del pacte amb entitats veïnals i socials, empreses, institucions i universitats, i d’un procés participatiu fet per avançar cap a un nou model de consens. La proposta es basa en tres eixos:

  • Estructurar i ordenar els espais lliures i els usos que hi ha.
  • Consolidar i protegir l’habitatge, el teixit industrial i el patrimoni.
  • Transformar els àmbits pendents de desenvolupar.

Més eixos verds per millorar la qualitat de vida.

Un de cada tres carrers (horitzontals i verticals) passaran a ser una xarxa d’eixos verds on el 70% de l’espai es destinarà al vianant i a la vegetació, en lloc del 40% actual. Hi haurà un 80% de zones d’ombra a l’estiu i es farà una gestió sostenible de l’aigua.

Els eixos verds horitzontals seran els carrers: Almogàvers, Pujades, Doctor Trueta, Bolívia i Cristóbal de Moura. Els verticals, Àlaba, Ciutat de Granada, Fluvià, Treball i Puigcerdà. A més, hi haurà carrils bici a tots els vials que formen part de la xarxa bàsica.

Més habitatge protegit i equilibri d’usos

El nou planejament fa un salt qualitatiu pel que fa a l’habitatge, sobretot l’accessible. El potencial d’habitatges protegits es dobla respecte a l’any 2000 i passa dels 5.200 inicials a 10.100. Tenint en compte els que ja s’han desenvolupat, es proposa la construcció de 6.400 nous habitatges assequibles. La reserva de nou habitatge lliure també creix fins als 1.400 pisos.

Es plantegen 7.800 habitatges nous,
dels quals el 80% són protegits i el 30% són de lloguer

Alhora, per protegir els teixits urbans del Poblenou, es consoliden tots els habitatges existents. Així, es donarà valor a les edificacions històriques i el paisatge urbà del 22@, a més de fomentar la rehabilitació.

En total, es preveu un potencial de 15.800 habitatges en tot el 22@, molts més que els 9.300 previstos fa vint anys. Aquest increment no va en detriment de l’activitat econòmica. Part de l’increment de l’habitatge i el comerç en planta baixa se situarà en els eixos verds que es crearan i en els eixos cívics dels carrers Pere IV i Àvila.

Més activitat econòmica i més diversificada

La voluntat del Pla és ser l’impuls definitiu per esprémer tot el potencial del 22@, un projecte reconegut internacionalment que ha posicionat Barcelona com a ciutat líder europea en els àmbits tecnològic, digital i de les indústries creatives.

S’agilitzen els tràmits per activar gairebé un milió de m² pendents de desenvolupar, fet que permetrà generar uns 60.000 llocs de treball de qualitat. Actualment, les més de 10.000 empreses que hi ha al 22@ donen feina a uns 90.000 treballadors i treballadores.

Per consolidar el teixit productiu existent, el Pla manté l’activitat industrial actual i hi afegeix nous usos compatibles vinculats a l’economia verda i circular, l’economia social i solidària i a la indústria 4.0.

Més rapidesa en la consolidació i la transformació del 22@

Hi queda per desenvolupar un 37% de la superfície. Per facilitar-ne la transformació urbanística, la MPGM agilitzarà la gestió de les llicències i els plans derivats amb l’objectiu de reduir fins a dos anys els terminis de tramitació. Respecte als espais que queden pendents de transformar, es defineixen dos tipus d’actuacions:

  • La consolidació d’aquells àmbits on ara hi ha habitatges i activitats econòmiques que es volen mantenir. S’hi apostarà per revalorar el paisatge urbà i les traces històriques, mantenir els usos existents i fomentar la rehabilitació.
  • Els àmbits de transformació que es desenvoluparan cedint sòl a espais lliures i equipaments i construint fins a un 70% d’usos d’activitat econòmica i un 30% d’habitatge.

Nova oficina per a la gestió i coordinació del 22@

Per garantir que el desplegament del Pla es faci de la manera més àgil i eficient, es posarà en marxa l’Oficina 22@. Serà una oficina tècnica de gestió pública que centralitzarà tota la informació urbanística, econòmica i sociocultural de l’àmbit.

Estarà coordinada pel Districte de Sant Martí i les Àrees d’Economia i Ecologia Urbana.