Barcelona vol convertir-se en una ciutat de referència en matèria de rehabilitació i per això ha impulsat un model propi a la ciutat que permet recuperar el parc d’habitatge i el patrimoni existent sense perdre de vista les persones i la seva salut i tenint en compte l’eficiència energètica i la sostenibilitat.
L’innovador model de rehabilitació que es porta a terme a la capital catalana ha centrat part de la sessió titulada “Regeneració urbana. Estratègies i models”, que ha tingut lloc en el marc de la jornada tècnica “La Rehabilitació en un canvi d’època” celebrada a l’antiga presó Model. La jornada, que ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat un dels actes més destacats de la sisena edició de la fira Rehabilita.
La cap de gabinet de la regidoria d’Habitatge i Rehabilitació, Vanesa Valiño, en representació de la regidora Lucia Martín, ha estat l’encarregada d’explicar les grans línies del model de rehabilitació que porta a terme l’Ajuntament de Barcelona. La primera entén la rehabilitació com un element fonament per millorar la vida de les persones i un element que incideix directament en el seu benestar i salut.
En segon lloc, gràcies a la rehabilitació es garanteix l’eficiència energètica i es promou la sostenibilitat. Les línies d’actuació que es porten a terme en els projectes de rehabilitació afavoreixen la millora i adaptació dels habitatges i edificis amb criteris d’eficiència energètica.
Per últim, Valiño ha destacat l’impacte que la rehabilitació té en la millora general de l’economia de la ciutat, ja que els diners que es destinen a obres de rehabilitació tenen també un impacte en la revitalització d’un sector professional específic i amb grans competències.
El repte de la rehabilitació
Tot i el compromís de ciutats com Barcelona, la rehabilitació a Catalunya i Espanya és encara un repte pendent. En el conjunt d’Europa, la rehabilitació suposa un 50% de l’activitat del sector de la construcció, i en alguns països punters com Itàlia i França aquest percentatge arriba al 70%. En canvi, a l’estat espanyol la rehabilitació és només un 30%.
“El futur passa per la intervenció en la ciutat construïda”, ha explicat Celestí Ventura, president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB). “Cal promoure un canvi de rumb i estimular la cultura de la conservació””, ha afegit.
En aquest sentit, Ventura ha recordat que la Jornada Rehabilita es va impulsar l’any 2014, en plena crisi econòmica i de la construcció, per tal de mirar d’impulsar aquest canvi de rumb en el sector i mirar de mentalitzar els actors i institucions de la necessitat d’abordar els reptes socials, mediambientals i econòmics a què s’enfronten ciutats com Barcelona.
En termes similars s’ha expressat Sandra Bestraten, presidenta del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que ha destaca la necessitat d’apostar “per la innovació, ja que no pot ser que Europa sigui el motor de la rehabilitació i nosaltres no ens estiguem enfocant cap allò que la societat necessita”.
La rehabilitació de La Model, un exemple a seguir
Durant la jornada tècnica “La Rehabilitació en un canvi d’època” s’han pogut conèixer diferents exemples de projectes de rehabilitació, entre ells el de l’antiga presó Model, escenari de la Jornada.
Tal i com ha comentat la Tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, en la inauguració de la jornada, La Model “és un exemple de la nova manera de fer ciutat que volem”.
Sanz ha explicat que l’antiga presó s’ha aprofitat per dotar-la de noves funcions, que es veuran ampliades amb el concurs que s’ha convocat per tal de crear equipaments i habitatge en aquest indret.
“Fa 15 o 20 anys què haguéssim fet? Penso en els exemples de La Maquinista o Pegaso, on no queda cap memòria dels equipaments que hi va haver allà. En canvi ara ningú s’ha plantejat en cap moment que la Model desaparegui”, ha comentat la regidora. Per Sanz, la nova manera de fer ciutat passa per “refer” més que no pas “fer de nou”, tal i com exemplifica el cas de La Model.
Per altra banda, ha afegit la regidora, el repte del canvi climàtic obliga a les ciutats a prendre consciencia i impulsar noves mesures que permetin fer-hi front. En aquest sentit, la rehabilitació, juntament amb l’eficiència energètica, un nou model de mobilitat i la creació d’espais verds han de servir per fer possible la justícia climàtica i una millora de la qualitat de vida a la ciutat.