Representats d’administracions locals, món acadèmic i entitats socials s’han reunit aquest dimecres, 31 d’octubre, per debatre sobre els reptes en la gestió de l’habitatge. Ho han fet en la jornada “L’habitatge en 360º” organitzada per la Càtedra Unesco d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili.
A la jornada s’ha abordat la problemàtica de l’habitatge des de dos grans punts de vista: per una banda, s’ha debatut sobre les polítiques i reptes de l’accés a l’habitatge i el paper que han de jugar les administracions i altres actors econòmics i socials. Per altra banda, s’ha reflexionat sobre les causes i possibles solucions a la pèrdua de l’habitatge.
L’acte, celebrat a l’auditori de La Pedrera, ha tingut lloc precisament en una jornada en què es commemora el Dia Mundial de les Ciutats.
Reflexions sobre habitatge i ciutat
La Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha participat en una taula rodona on s’han plantejat reflexions sobre habitatge i ciutat. Ha destacat que “hem posat en el centre de les prioritats polítiques el dret a l’habitatge i l’hem convertit en una política troncal de l’Ajuntament, i això ha fet un efecte contagi en altres administracions”.
“Compaginar que Barcelona sigui una ciutat atractiva per a tothom i garantir el dret a l’habitatge a la ciutat és un repte que va més enllà de les administracions i ha d’implicar el sector privat, el món acadèmic i la població en general”, ha reflexionat Martín, tot confiant en què es puguin “impulsar polítiques innovadores en habitatge que posin les persones al centre i que siguin motiu d’orgull de la nostra ciutat”.
En aquest sentit, la regidora ha defensat la tasca dels darrers quatre anys “per revertir polítiques d’habitatge antigues que s’havien demostrat fracassades”. Així, ha destacat l’aposta municipal per invertir en habitatge, amb 500 milions d’euros invertits només en l’anterior mandat.
Ampliar el parc d’habitatge de lloguer
Un dels objectius de l’Ajuntament de Barcelona, recollit al Pla pel Dret a l’Habitatge, és ampliar el parc públic de lloguer. “Quan vam arribar teníem 7000 habitatges sota control municipal i ara n’ estem construint més fins arribar als 11.500”.
Treballar en col·laboració amb l’àmbit privat és ara una de les prioritats de l’Ajuntament de Barcelona. “Sempre hem treballat amb un ventall ampli d’actors del sector privat, cooperatives en cessió d’ús, cooperatives tradicionals, i altres. Ara volem donar més camp a les promocions delegades, treballant amb el sector privat”, ha explicat, si bé ha puntualitzat que “volem generar les màximes aliances, prioritzant les que es vulguin allunyar de models especulatius i vulguin fer habitatge assequible”.
Per altra banda, Martín ha destacat dues iniciatives destinades a afrontar el repte de l’habitatge de forma immediata. Una és la unitat de lluita contra els desnonaments. L’altra, la unitat de disciplina de l’habitatge, que es basa en el paquet legislatiu vigent a Catalunya en matèria d’habitatge per tal de “corregir males pràctiques, dissuadir i recuperar el bon ús dels habitatges”.
Finalment, la regidora d’Habitatge ha lamentat les continues retallades que estan patint els pressupostos d’habitatge en els darrers 8 anys. “Però malgrat les dificultats, des de l’ajuntament es va decidir trucar a totes les portes i vam aconseguir crèdit de la Banca Europea per impulsar polítiques de lloguer amb màxima qualificació energètica”.
Planificar les ciutats d’una altra manera
La taula rodona sobre habitatge i ciutat, que ha estat moderada per Sergio Nasarre Aznar, Director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge, ha comptat també amb la participació d’Agustí Serra Monté, Secretari d’Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat de Catalunya, qui ha reclamat que “les administracions deixem de mirar-nos de reüll i fem un veritable pacte per l’habitatge.
També ha assenyalat la necessitat de “revertir la manera de planificar les nostres ciutats”. En aquest sentit, ha apuntat a una millor gestió del sòl disponible com un dels grans reptes a l’hora de definir polítiques efectives d’habitatge.
L’exalcalde i anterior Secretari General UN Habitat, Joan Clos, ha reconegut que malgrat que l’ONU s’ha fixat les ciutats sostenibles con un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a aconseguir l’any 2030, ara mateix “el model urbà predominant avui en dia és insostenible i costa prendre les mesures per canviar-ho”.
“La urbanització de les ciutats està creixent a doble dígit i això té conseqüències sobre sostenibilitat, el dret accés a l’habitatge i altres aspectes”, ha explicat Clos, destacant especialment que la problemàtica es concentra a les grans àrees metropolitanes.
Clos ha assegurat que el problema de l’habitatge assequible “no es resoldrà només amb polítiques d’habitatge, és molt més complicat”. “La pobresa s’està concentrant a les ciutats, i per garantir l’habitatge d’aquestes persones això no es resol fent pisos, sinó fent-los assequibles. I això té a veure amb les regulacions urbanístiques”, ha conclòs.
L’accés a l’habitatge
En la segona taula de la jornada, moderada per Héctor Simón Moreno, de la Càtedra UNESCO d’Habitatge URV, experts en diferents àmbits han exposat quins son els reptes en l’accés a l’habitatge.
Així, el secretari del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas, Rafael del Olmo Garrudo, ha apuntat els canvis que estan redefinint el paper de les comunitats veïnals. Segons del Olmo, les comunitats de propietaris “son un termòmetre del que passa a la societat i mostren les tensions socials”.
Pels administradors de finques, les comunitats suposen nous reptes: “ara ja es gestionen digitalment, a través de WhatsApp o xarxes socials, i tenen personalitat digital amb els Certificats digitals”. La immigració, els pisos turístics, l’accés al crèdit o la eliminació de barreres arquitectòniques son altres reptes que cal afrontar. En aquest sentit, del Olmo ha explicat que estan treballant en un nou projecte de llei de propietat horitzontal que contempli aquests aspectes.
Per la seva banda, el notari Ángel Serrano de Nicolás ha recordat que el rol del notariat és el de ser un “tercer neutral” que també ha “d’assessorar a la part més dèbil”, i ha assenyalat que per a moltes persones resulta difícil comprendre el contingut dels contractes d’hipoteca o lloguer. “Cal donar una informació contractual clara i diàfana”, ha dit, per evitar conflictes o problemes.
Cercar un canvi de paradigma
En aquesta taula rodona s’ha pogut conèixer la iniciativa Omplim, una empresa low-profit impulsada fa dos anys per Jordi Casajoana Mogas. “Volem utilitzar l’habitatge per generar impacte i participar en un canvi de paradigma des del mon privat”, ha explicat.
Omplim intenta captar capital privat per a projectes que promouen una “triple rendibilitat” ambiental, econòmica i social”. Per això col·laboren amb entitat sense ànim i cooperatives de lucre per desenvolupar habitatge protegit.
Antonio Pedrero Utrilla ha explicat el funcionament de la Cooperativa Obrera de Vivienda El Prat, creada fa 60 anys i que té com a particularitat que els socis que la van crear, un cop han obtingut un habitatge, s’han mantingut com a socis de l’entitat i han seguit treballant per “consolidar un patrimoni comú i reforçar la cultura de comunitat”
La pèrdua de l’habitatge
Les causes i conseqüències de la pèrdua de l’habitatge ha centrat la tercera taula rodona, moderada per Núria Lambea Llop, de la Càtedra UNESCO d’Habitatge. Tal i com ha explicat la Presidenta de l’Observatori de l’Habitatge (O-HB), Carme Trilla, en els darrers anys la pèrdua de l’habitatge s’ha donat per dues causes: execucions hipotecàries i desnonaments dels lloguers.
Segons Trilla, la pèrdua de l’habitatge pels lloguers és “un problema creixent”, motivat per la “discrepància entre l’evolució de salaris i preus”, que impedeix que la gent pugui pagar el lloguer ja que, malgrat disposar d’ingressos, no poden assumir el cost de mercat. Per això “cal actuar en els salaris i els preus” i aconseguir que les famílies tinguin uns ingressos mínims, així com regular els preus del lloguer.
Pel que fa al finançament de l’habitatge de lloguer, Trilla ha lamentat que aquest “és un tema no volgut pel sistema financer, el consideren una activitat de risc i no donen préstecs”. “No es pot fer política d’habitatges sense diners”, ha afegit. També ha assenyalat la necessitat de disposar de sòl públic per poder fer més habitatge de lloguer.
Pel que fa al paper de les entitats bancàries, Antoni Sorolla Edo, Director de Relacions Institucionals de Sogeviso, ha reconegut han estat “part del problema” però també creu que poden ser “part de la solució”. Sorolla creu que cal garantir un mínim de rendibilitat així com la seguretat jurídica i el marc legislatiu apropiat per poder atraure la inversió privada.
La problemàtica del sensellarisme
Un dels temes que més s’han abordat ha estat el fenomen del sensellarisme. Joan Uribe, gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBcn), ha explicat que les persones sense llar a Europa han passat de les 420.000 del 2009 a les 700.000 del 2019, això segons les dades que s’han pogut compatibilitzar, ja que també hi ha tot un sensellarisme ocult.
Uribe ha celebrat que aquest any per primera vegada la Unió Europea hagi incorporat el sensellarisme a la seva agenda, a partir del Pla Europeu de Drets Socials. No obstant, “això no vol dir que s’hagi incorporat en l’agenda operativa, i aquesta és una de les prioritats de les entitats que operen en aquest camp”.
El sensellarisme presenta múltiples rostres, tal i com ha explicat Uribe, que ha posat com a exemple el cas de les persones immigrants extracomunitàries, així com el sensellarisme femení i també el del jovent.
“Hem de ser conscients de la gravetat del problema”, ha dit el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets. “Les persones sense llar moren soles al carrer o son víctimes d’agressions perquè no tenen habitatge”, ha assenyalat, lamentant que “encara culpabilitzem les persones que viuen al carrer i les estigmatitzem”.
La jornada ha finalitzat amb la presentació de l’experiència de simulació “El Llindar”, a càrrec de Jan Gonzalo Iglesia, professor URV expert en gamificació; i la projecció del documental “El Umbral”, que ha presentat el seu productor executiu Isidre Monreal Ruestes, i que intenta conscienciar la societat sobre la problemàtica del sensellarisme.