La regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, ha participat a la jornada ‘Habitatge i sensellarisme a Barcelona: anàlisis i reptes’, organitzada per l’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), on un centenar de professionals han debatut sobre la importància de l’habitatge en la lluita contra el sensellarisme. De fet, el president d’ECAS, Xavier Puig, ha explicat en la cloenda com el dret a l’habitatge és, precisament, la porta d’entrada al dret a una vida digna i ha reclamat més polítiques públiques.
En aquest sentit Martín ha centrat la seva intervenció en explicar les polítiques dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona que, tot i estar limitat pel que fa a les competències, pot “marcar la diferència” en matèria d’habitatge. Ha explicat que l’Ajuntament de Barcelona té tres línies estratègiques. La primera se centra en l’ampliació i dignificació del parc d’habitatge assequible que ara per ara és insuficient, el 2015 era només de l’1%. En aquest camp no només s’ha construït habitatge públic, sinó que s’ha apostat per l’habitatge de lloguer i la qualificació indefinida d’aquest tipus d’habitatges perquè no puguin tornar al mercat privat i es perdin amb els anys. També ha parlat de la importància de la promoció delegada que impliqui actors privats que el gestionin. Fundacions i cooperatives però també empreses privades que vulguin obtenir un benefici però no especular.
La segona línia d’actuació és la dignificació i rehabilitació del parc existent. En aquest sentit destaca la unitat antiassetjament que duu a terme inspeccions i sancions per assegurar que es garanteixi el dret a l’habitatge digne i assegura que se n’estigui fent un bon ús. Per exemple, que no hi hagi pisos buits, que els grans propietaris ofereixin lloguers socials quan la llei els obliga, o que no es llogui habitatge protegit per sobre del preu marcat.
La tercera línia té a veure amb la incidència política i en aconseguir que s’aprovin noves lleis. En aquest sentit ha destacat la regulació dels lloguers. “Sí o sí cal regular preus o no hi haurà solució. Aquesta no és l’única eina, però és imprescindible”, ha dit Lucía Martín. També ha reclamat un increment de pressupost des del govern central, que s’ha reduït un 70% en els últims deu anys i canvis en la fiscalitat.
Solucions imaginatives per fer front a l’emergència habitacional
Lucía Martín ha dit que les polítiques públiques d’habitatge sovint són molt més lentes del que es voldria i no poden fer front a la situació d’emergència habitacional que s’està vivint. “La mesa d’emergència està col·lapsada i estem oferint allotjaments en pensions i albergs. Aquesta, a més de ser una solució poc digna, és una solució cara”, ha explicat la regidora. En aquest sentit ha parlat de la necessitat de buscar “solucions imaginatives” com els habitatges del projecte APROP.
APROP és un projecte de construcció de pisos d’estada temporal per fer front a l’urgent necessitat de pisos socials d’una forma ràpida. Aquests habitatges estan construïts a partir d’una estructura formada per setze mòduls d’antics contenidors marítims reciclats i condicionats que s’han anat encaixant els uns amb els altres. D’aquesta manera s’han obtingut quatre habitatges de dues habitacions i 60 metres quadrats de superfície i vuit d’una habitació i 30 metres quadrats de superfície. La construcció dels primers, al barri Gòtic s’han fet en quatre mesos, “això és la velocitat de la llum per l’habitatge públic”, ha valorat Martín.
L’habitatge, un problema de fons
En la seva intervenció la regidora d’Habitatge i Rehabilitació també ha volgut recalcar que la situació d’emergència habitacional que vivim no és nova, sinó que ve de dècades de “polítiques desastroses no encaminades a tractar l’habitatge com un dret bàsic, si no com un bé de mercat”. Ha afegit que s’estan fent millores en aquest sentit però que solucionar-ho és qüestió d’anys. Martín ha explicat també que aquest és un problema global. “La diferència és que en altres països ens porten anys d’avantatges en polítiques públiques”.
Ha fet una crida, doncs, a crear polítiques públiques que treballin per tractar l’habitatge com un dret i no com una mercaderia i a fer-ho de forma coordinada amb altres institucions. També ha instat a fer valer les lleis catalanes que són de les més avançades de l’Estat. S’ha referit, per exemple a la Llei de Pobresa Energètica, la Llei Catalana del Dret a l’Habitatge o el Decret Llei 17/2019. Ha afegit, però, que “cal esprémer-les”.