Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Acord històric amb la Sagrada Família, que aportarà 36 milions per millorar el seu entorn

18/10/2018 - 14:35

Urbanisme i infraestructures. La inversió, que es portarà a terme durant deu anys, es destinarà a la mobilitat, la reurbanització i el manteniment de l’espai públic.

La Sagrada Família contribuirà a finançar les despeses municipals que genera la seva activitat amb 36 milions en deu anys, que es destinaran a millorar el transport públic de superfície, l’accessibilitat al metro, l’urbanisme dels carrers de l’entorn i els serveis públics. L’acord de ciutat també inclou la regularització de les obres, després de 130 anys de treballs sense llicència.

VÍDEO. Ada Colau: “L’acord històric amb la Sagrada Família, fruit d’un diàleg sincer i constructiu, ens corresponsabilitza del patrimoni de la ciutat i dels efectes que generen les seves visites per millorar l’entorn en benefici del veïnat.”

La Sagrada Família, icona barcelonina i un dels elements patrimonials més estimats pel veïnat i els turistes, és també l’edifici més visitat de la ciutat, amb uns 20 milions de visitants cada any, 4,5 dels quals entren al temple.

Per protegir la vida veïnal, atenuar l’ús intensiu de l’espai públic i la mobilitat de l’entorn i millorar la gestió de la massificació turística de la zona, l’Ajuntament i el Patronat de la basílica han signat un acord pioner en els més de 130 anys d’història del temple que preveu que l’activitat que s’hi genera redundi en benefici del veïnat.

Un transport públic eficient per al veïnat

La Sagrada Família aportarà 22 milions d’euros, 200.000 euros anuals, per finançar la xarxa de transport públic. També destinarà 7 milions a millorar l’accessibilitat del metro, amb actuacions que es concretaran en una comissió de treball. Entre les opcions que es plantegen hi ha la de crear un accés directe al temple o a l’exterior i l’ampliació dels accessos existents.

Un entorn per al veïnat

La basílica invertirà 4 milions a reurbanitzar els carrers de Sardenya, Provença, la Marina i Mallorca. Els trams, els projectes específics i el seu desenvolupament es definiran en un procés participatiu amb el teixit social del barri.

A més, es destinaran 3 milions d’euros al manteniment i a la neteja de carrers, a seguretat i agents cívics.

Aforament màxim limitat

Per controlar l’afluència de visitants, no es podrà augmentar el límit actual d’aforament fins al 2026, data prevista del fi de les obres, i l’accés a la botiga s’haurà de fer des de l’interior del temple.

Regularització de les obres

L’acord amb la Sagrada Família inclou la regularització de les obres, després de 130 anys de treballs sense llicència. La basílica podrà formalitzar els permisos un cop s’aprovin la modificació necessària del Pla general metropolità (MPGM) i el pla urbanístic presentat pel Patronat de la Sagrada Família.

Quan s’hagi realitzat aquest tràmit, es constituirà una comissió de treball amb el patronat, el veïnat i les entitats a fi d’estudiar les solucions urbanístiques per enllestir el projecte d’Antoni Gaudí a les zones que no es recullen en l’acord signat avui, com l’escalinata d’accés a la façana de la Glòria pel carrer de Mallorca.

Comparteix aquest contingut